diumenge, 7 d’octubre del 2007

Quadern LXXXI: Era el coffee man al que tots somreien àmpliament


Papua Nova Guinea

S'han comprovat assentaments humans de fa 30.000 anys, quan aquesta illa estava unida al continent australià a través del que avui és l'Estret de Torres. Els primers europeus van arribar en el segle XVI van batejar aquestes terres com Illes dels Papuas, nom que en malai significa “pèl entortolligat”, una de les característiques dels seus habitants autòctons. Els alemanys, que excepcionalment es van establir en el Pacífic i van colonitzar la part nord d'aquesta illa, la van denominar Nova Guinea al veure similitud entre aquesta i la Guinea africana. D'aquí l'origen d'aquest nom compost, més aviat llarg, per a designar al país. En el segle XIX aquestes terres estaven dividides en tres parts.
L'occidental pertanyia als holandesos, la nord als alemanys i el sud als anglesos. Durant el segle XX, la part occidental va passar a Indonèsia, al retirar-se els holandesos. La part alemanya del nord va ser ocupada pels australians després de perdre aquells la I Guerra Mundial i els anglesos van cedir també a Austràlia la seva part. Durant la II Guerra Mundial, Japó va ocupar gairebé tota la illa, però una vegada finalitzada, tot va tornar al seu estat anterior. Des de 1975 Papua Nova Guinea és independent.

L'extensió del país és de 462.000 km2, constituït sobre més de 600 illes i illots de tots grandàries ocupades pels seus 5,1 milions d'habitants. Té una taxa demogràfica molt elevada, del 3,3%, palesa pel gran nombre de dones embarassades que es veuen pertot arreu, o amb petits penjats del coll. És un país muntanyenc amb una serralada central que s'allarga 2.000 quilòmetres i té cúspides de fins a 4.000 metres, amb una riquesa arbòria inusual i una fauna excepcional. Destaquen les aus del paradís, de les quals aquí es troben 38 de les seves 43 espècies, els minúsculs lloros pygmy, l'escarabat verd i la major papallona del món, la Queen Alexandra’s Bridwing.

L'economia és essencialment agrícola, encara que els recursos minerals són molt importants, sobretot l'or i el coure. Les exportacions agrícoles se centren en el cafè, el coco en gra, l’oli de palmell i, també, fusta per a la construcció. En la meva estada, es respirava un mal ambient a causa d’una persistent crisi econòmica i a una taxa d'atur molt elevada, que havia fet créixer considerablement els robatoris, els assalts en les carreteres i la violència, i en conseqüència la inseguretat ciutadana, sobretot a Port Moresby i la seva àrea d'influència.

Port Moresby

És la capital del país, situada al sud, dintre del Golf de Papua i va ser allí on vaig recalar. L'habiten 170.000 persones estenent-se en una àmplia badia, amb un teló de fons d'altes i boscoses muntanyes, encara que les costaneres tenen poca vegetació, doncs de fet el sud del país és relativament sec. La ciutat, molt centrada en la Down Town, no ofereix excessiu interès i, visites obligatòries a part, vaig limitar la meva passejar ciutadà al banc per a treure diners del caixer automàtic, un parell de supermercats i el Crowne, un luxós hotel on m'introduïa en el seu desert Business Centre per a consultar el correu electrònic o menjar en el seu bé assortit buffet lliure.

Al caminar pel carrer havia d’anar amb compte per a endevinar cap a quin costat escopiria el betel la gent que anava al meu costat. Aquest és un costum molt arrelat consistent a anar mastegant gairebé tot el dia betel nut, una petita fruita semblat a un minúscul cogombre barrejada amb un pols fi que s’obté de triturar corall i closques. Encara que tot és de color blanc o clar, al mastegar-se adopta un fort color vermell i provoca una gran salivera que és escopida pertot arreu amb una notable habilitat. Homes, dones i joves participen per un igual, distingint-se immediatament per les seves vermelles dents. Diuen que té un efecte estimulant i que potencia el plaer de fumar posteriorment. En els establiments públics, grans rètols intenten infructuosament prohibir aquesta pràctica per a preservar intacte el seu sòl.

De fet podia passar la meva vida en el Royal Papuan Yacht Club, complet quant a serveis i amb un personal molt amable. El director em va oferir el primer dia el seu despatx i ordinador per a consultar i contestar el correu electrònic, mentre es deixondia com a eficient col·laborador en programar-me cites amb gent que pogués informar-me sobre el món del cafè a Papua. Jo era un dels pocs velers estrangers que allí recalen, uns tres o quatre al mes, i en el club em va acabar coneixent tothom: era el coffee man al que tots somreien àmpliament. Les secretàries i administratives del club semblava que es disputaven el dur-me missatges al veler, posar faxos o buscar-me adreces. Van ser un prodigi d'ajuda al que crec no va ser aliè el fet de fer-los el primer dia fotos i confeccionar uns diplomes d'agraïment, o el tractar-les amb una amabilitat de la qual mancaven envers elles la majoria de membres del club. Semblaven les meves secretàries, totes lluint orgullosament en la seva brusa una insígnia del Forum Cafè. Al final de la meva estada em van fer entre totes un regal de comiat, sense poder donar abastament a tant petoneig.


Continuarà

El passat 19 de novembre de 2001, l’Albert Solà, un intrèpid jubilat, va salpar del port de Barcelona per iniciar una travessia que durant quatre anys el durà per tot el món. Aquesta nota va ser remesa el 25 d'octubre de 2003.