dilluns, 8 d’octubre del 2007

Quadern XXIII: "Menys massa forestal = menys pluges = menys massa forestal"


Encara a la República Dominicana

Vaig visitar una sèrie de vivers magníficament cuidats a La Ciénaga, Los Patos, Paraíso, Peñalba i Chene; els tres primers, prop de l’agrest cornisa marítima sud-oest de l'illa, els altres dos, ja en la serra de l'interior. Era un dia ennuvolat i plujós, amb densos bocins de boira que s'arrossegaven entre les clotades cafeteres a partir dels 500 metres d'alçada. Vaig tenir ocasió de conversar amb alguns conreadors, alguns modestos i d'altres, amb grans finques.
En tots ells vaig poder constatar una certa amargor pels baixos preus que havien obtingut pel seu cafè durant els dos o tres darrers anys, però també un bon optimisme de cara al futur, per la qual cosa no escatimaven esforços a mantenir les seves finques en condicions. Alguns afegien conreus alternatius com l'advocat o el gandul, una espècie de llegum semblant al pèsol, tot i que aquest darrer té una negativa incidència dins la massa arbòria en tant que exigeix la prèvia desforestació del terreny.

Era trist veure en alguna part de la serralada importants taques de terreny lliure de vegetació, ja que això comporta la progressiva manca de pluja i l'entrada dins del cercle viciós "menys massa forestal = menys pluges = menys massa forestal". Quan dies més tard abandonava el país cap a Cuba, vaig resseguir des de lluny el litoral i vaig notar aquí i allà plomalls de fum dels trossos de bosc que es cremaven (allà li diuen "pegar candela") per a cultivar-hi hortalisses.

En cada població em trobava amb els diferents tècnics que el Ministeri d'Agricultura hi té destacats per a fer una encomiable tasca d'ajut i de conscienciació de l'agricultor cafeter. Per la tarda, vaig tenir l'oportunitat de trobar-me a la seu del Consell Dominicà del Cafè amb la majoria d'ells durant la seva reunió mensual. Els vaig exposar allò que considerava que eren les necessitats del torrador i del consumidor europeus, i també els vaig explicar que la qualitat total era la idea directriu que havien de seguir els productors com a primer pas per a resoldre els seus problemes econòmics.

Em van comentar els esforços que realitzen per a promocionar i exportar directament el seu cafè al comprador europeu, així com les dificultats de tot tipus que troben per part dels tradicionals organismes i empreses intermediàries que no volen intrusos en allò que consideren el seu terreny. Dóna què reflexionar el fet que, segons dades de l'any 2000, només el 9,4% del valor del comerç del cafè es va quedar en els països europeus.