diumenge, 7 d’octubre del 2007

Quadern LXXIV: Un paradís pel busseig


Niue

Es diu que aquesta illa és l’atoló de corall més gran del món. És una illa solitària enmig del Pacífic entre la Polinèsia francesa, Tonga i Nova Zelanda. Té coves per tot arreu, algunes molt grans i altres de petites, plenes d’estalactites i estalagmites, moltes encara per descobrir. A vegades entre l'escull i la costa es formen petites superfícies d’aigua quieta i cristal·lina, com piscines. Un paradís pel busseig de plaer.
A Togo, el mar mat sense misericòrdia i ha erosionat la costa de forma increïble. El dia que vaig visitar el lloc bufava un fortament l’alisi, el mar era una catifa de crestes blanques i les grans ones trencaven amb una violència inaudita aixecant immenses columnes d’aigua. No tan salvatges eren unes curioses configuracions en forma d’arc creades per les ones a Talava. I molt a prop, a Matapa, un petit llac d’aigua fresca i dolça filtrada de les roques formava una piscina d’aigües quietes al costat del mar. Petits peixos de colors brillants convertien aquell espai en un aquari.

L’interior era boscós i a escassos metres del nivell del mar el bosc es converteix en una selva quasi impenetrable. Hem recordava les selves amazòniques. Vaig recórrer la illa amb alguns amics. Anava sempre ben acompanyat i pel camí anàvem agafant papaies, llimones i cocos.

El primer europeu que va arribar a aquesta illa va ser el capità Cook al 1774, tot i que no hi va desembarcar. Amb el temps es va convertit en un Protectorat anglès, es va annexar a Nova Zelanda al 1901 i es va independitzar al 1974. Avui els seus 1.600 habitants es regeixen per un sistema parlamentari a l’estil anglès.

Vaig visitar la seu del Govern, Fale Fono, que semblava un ajuntament d’una població mitja occidental. Volia parlar amb el primer ministre per exposar-li els motius del meu viatge però estava de viatge i la seva secretària hem va dirigir als ministres d’Agricultura i Assumptes Socials per orientar-me sobre els meus estudis cafeters i en els temes relatius a la tercera edat i la salut.

La població niuense és molt acollidora. Són bilingües, parlen el seu dialecte propi l l’anglès. Els turistes són molt ben vistos. En totes les cases disseminades de la illa hi ha sempre menjar abundant preparat a disposició de qui passa. El dia abans de marxar vaig convidar a qui volgués al meu veler. Al dia següent, després del paperam de rigor, vaig sortir amb sol i bon vent cap a les illes de Tonga on tenia previst arribar abans de tres dies.