dilluns, 8 d’octubre del 2007

Quadern XLVII: "L'extracció de maragdes es troba monopolitzada pel Govern"


A Cartagena d’Índies

A mesura que la tarda avança, el sol cau oblic i, amb la ràpida posta del tròpic, desapareixen els cartageners, que tornen a les seves cases després d’haver saquejat civilitzadorament els comerços. És llavors quan comencen a notar-s’hi els turistes, abans ocults per la multitud
Deambulen –jo també ho vaig fer- amb pantalons curts, malgrat que el personal autòcton, ja acostumat a la calor, sempre usa texans llargs. Les parades dels carrers són ara substituïdes per taules i cadires, i alguns espais oberts, com la plaça de Santo Domingo, es converteixen en immenses cafeteries a l’aire lliure. Un aire, que sempre bufa, refresca admirablement l’ambient.

És el moment d’asseure-s'hi a prendre un cafè, un tinto, mentre es contempla la diversa humanitat que t’envolta o l’estàtua de la Gertrudis, una opulenta obra del colombià Fernando Botero. És una estàtua que res té a veure amb la dedicada a l’esplèndida Catalina, una llegendària índia guerrera del segle XVI que Eladio Gil ha plasmat en bronze, amb estil natural; amb només mitja dotzena escassa de plomes, s’erigeix majestuosa i desafiadora amb la seva nuesa en el centre d’una plaça.

El centre històric de Cartagena és el punt més interessant des del punt de vista turístic i cultural, però, avui, la ciutat s’ha estès de forma moderna per tot arreu. La zona de Bocagrande és potser la més nova i rica. Forma un istme bordejat pel mar exterior i té una llacuna al seu interior. És allà on es troben els macrohotels, on ancoren els grans vaixells de creuers, on els bancs i multinacionals tenen les seves seus i on obren les botigues selectes amb preus internacionals.

Hi ha allà unes grans botigues habilitades per atendre simultàniament dotzenes de turistes amb un producte molt colombià: les maragdes, l’extracció de les quals monopolitza el Govern, a excepció d’una única mina a cel obert, que, segons la meva informació, es troba en mans privades des de fa segles. La venda de maragdes, un souvenir a l’abast de quasi totes les butxaques, deu ser molt rentable a Cartagena. Està estesa per tota la ciutat, en establiments que es veuen luxosos, que tenen fortes mesures de seguretat i que, pel que vaig veure, no tanquen mai.