dilluns, 8 d’octubre del 2007

Quadern XXI: El cafè de la República Dominicana


Introduït des de La Martinica en torn de 1730, aviat es va convertir en un dels productes agrícoles estrella, juntament amb la canya de sucre i, posteriorment, la banana. Se n'han arribat a conrear més de 150.000 hectàrees i s'han produït tres quarts de milió de sacs en les seves bones èpoques, tot i que, quan hi vaig ser, la baixada dels preus havia desanimat un nombre important de caficultors que havien deixat la poda i l'abonament de les seves finques.
El govern estava subvencionant la collita del bienni 2001-2002 amb 200 pesos per sac de 60 quilos exportat (aproximadament 12,70 euros) durant la meva estada a la República Dominicana. El preu pagat al productor era prop d'un euro per quilo de cafè sec, esclovellat però sense netejar, que és com el petit agricultor independent ven el seu cafè als magatzems locals.

El cafè dominicà es cultiva en tres zones molt diferenciades. El més preuat procedeix del sud-oest i es denomina barahona, per l'única raó que aquest és el nom de la població costanera on s'embarca. És un cafè molt valorat pel seu aroma i acidesa, amb un bon cos, i creix en les serres properes al litoral, de 400 a 1.100 metres d’altitud, amb ambient fresc en relació a la propera costa, i amb pluges abundants. Es desenvolupa principalment la varietat típica, i, a menor escala, la caturra, que dóna un menor rendiment. Existeix també la bourbon, a la zona de Barahona, però amb poca incidència a nivell nacional.

A la zona centre-sud, es produeixen el baní i l'ocoa, noms presos de la seva ubicació geogràfica però que són una mescla de les varietats típica i caturra en inferior grau. El primer, suau i amb poc aroma, té la seva base comercial a la ciutat de Baní, i el segon té un bon aroma i força acidesa.

El cibao és el cafè més conreat, quasi un 70% de la producció dominicana, tot i que no és el més preuat donat el seu escàs sabor, nul·la acidesa i tast pla. Sobretot és cultivat al nord i a alçades superiors als 500 metres, ja que aquell que es conrea a la serralada central i a més alçada, guanya una mica de sabor i acidesa.

L'illa és molt muntanyosa i el cafè es conrea una mica per tota ella. De fet, se'n produeix en 28 de les seves 31 províncies. La majoria del conreu cafeter la fa el petit o mitjà agricultor.