diumenge, 7 d’octubre del 2007

Quadern LIX: De compres per la ciutat panamenya de Colón


A Colón

És la segona capital de Panamà. Sembla abandonada, bruta i amb decrèpites construccions que acullen una de les majors taxes de delinqüència del continent sud-americà. La resta del país la considera quasi com a ciutat impossible; l’escassa indústria s’ha anat traslladant. El taxi, barat –a 0,75 euros una cursa normal–, és el mitjà obligat per traslladar-se amb seguretat per la ciutat, malgrat que sigui a distàncies curtes. Si es té l’habilitat d’agafar-ne un amb les finestres baixades –senyal d’aire condicionat–, el premi és doble, ja que els 40ºC que arriben a registrar-s’hi fan quasi impossible els tranquils passeigs.
El més interessant de Colón són els seus voltants, tant els que donen al llac Gatún, frondós i salvatge, com les platges circumdants de sorres fosques o la població de Portobelo, actiu port durant els segles XVI i XVII, amb fortificacions i cases colonials, avui convertida en un enclavament turístic.

Colón té interès per tenir la Zona Libre, un reducte comercial dins la zona urbana, tancat i vigilat, on pot comprar-se absolutament de tot –sempre a l’engròs, a preus sense duana. Són unes 2.000 botigues que venen roba, sabates, rellotges, electrodomèstics, joguines, joies,... Existeixen serveis de restauració, bancs, cases de canvi i una àmplia zona de càrrega i descàrrega. Només tenen accés a ella, amb l’objectiu de comprar, els estrangers amb passaport. Les compres fetes seran enviades directament al país del comprador o, en el meu cas, me les van enviar amb un guàrdia de duanes directament al veler el dia que vaig comprar uns equips de televisió i música.

Em va costar vèncer la resistència d’una enorme tenda d’aparells electrònics, acostumada a les grans comandes, perquè em vengués els equips com a particular, però era l’única botiga de Panamà on tenien els aparells que necessitava i em vaig esforçar. Vaig obtenir el que volia, i a menys de la meitat del preu europeu malgrat que sense dret de garantia, que, d’altra banda, és inútil quan s’abandona el país de compra.