dilluns, 8 d’octubre del 2007

Quadern XXIX: La religiositat a Jamaica i a les illes caribenyes


En terres de Jamaica

La religiositat a Jamaica i a les illes caribenyes és molt important, però no podem comparar-la amb cap religió “oficial” ni tampoc emprar els paràmetres occidentals per comprendre-la. De fet, no s’ha de comprendre res: és així i així ha d’acceptar-se.
Un fet que hem de tenir ben present és l’origen de les poblacions caribenyes, majoritàriament procedents de negres o mulats descendents dels cinc milions que en van ser importats de llocs africans molt diversos i que es van unir als arahuacs i caribs, els pobladors autòctons. Així, aquests van ser delmats pels primers colonitzadors. Posteriorment es van afegir a la població ètnies com la hindú, que a Trinitat i Guyana arriba a representar un 40% de la població.

A Jamaica, són importants les colònies musulmanes i jueves, tot i que últimament s’hi estan introduint les sectes evangèliques i els mormons; tots ells, amb les seves creences i religiositat pròpies. La majoria també han estat sotmeses durant quatre segles a l'evangelització cristiana o anglicana, segons la religió imperant a la casa del colonitzador de torn. El resultat és a la vista.

Catolicisme i anglicisme

El catolicisme és la religió més seguida. És l’oficial en determinats països, com ara la República Dominicana o Haití, i té una àmplia acceptació a illes de descendència colonial espanyola o francesa. Ara a Cuba només és tolerada, tot i que molt seguida. Són anglicans a les illes que van ser domini anglès, com Jamaica, Santa Llúcia o Barbados. Però ambdues formes de cristianisme han estat amalgamades pels caribenys amb els seus costums, això sí, els han donat unes formes característiques, amb un color, una alegria i una sensualitat que veritablement sorprenen per la feresa amb què són practicades i, si s’escau, defensades.

La religió ho domina tot

Les imatges religioses presideixen les llars, els establiments públics, els autobusos, els taxis,... A aquests darrers la part davantera s’assemblava de vegades a un altar i és freqüent que els vehicles portin sintonitzada una ràdio d’alguna església que dóna missatges religiosos com si vengués un producte de gran consum.

És normal veure al carrer tanques publicitàries que demanen seguir Crist i també sentir grans altaveus situats a les esglésies i que conviden a l’apropament dels fidels. La concentració de feligresos als oficis religiosos és gran i sorprèn la seva participació activa, sigui cantant o ajudant durant tota la celebració. Hi van per igual homes i dones, nens, joves i gent gran.