diumenge, 7 d’octubre del 2007

Quadern LXI: "Foto per mola"


A Colón

Algunes tardes, a la tertúlia que s’organitzava al meu vaixell, s’unia en Josep, un rodamóns valencià, jove i despreocupat que feia més d’un any que havia sortit d’Espanya i que buscava embarcar-se destí l’Equador i Bolívia. M’he trobat diverses persones d’aquest estil, viatjant sense cap altre rumb que el que dicta l’oportunitat, sigui per terra o per mar. La majoria semblen tenir en comú una escassa, per no dir nul·la, base econòmica, un cos sense greixos superflus, un optimisme exagerat, simpatia i una sort immensa que els fa travessar sans i estalvis les zones més conflictives.
Un dia, a Colón, em va aparèixer la cara oposada de la medalla. Una txeca tocant els seixanta, educadíssima, de parlar pausat, descendent d’una família de físics i matemàtics em va demanar acompanyar-me a la Ruta del Cafè. Duia temps caminant per rutes terrestres sense rumb fix. No tenia experiència nàutica ni semblava que li sobrés l’agilitat, per la qual cosa no vam passar més allà d’un cafè compartit i una agradable xerrada. Dies després, vaig refusar un altre oferiment d’una americana musculosa, tan neta i ben vestida que fins i tot desentonava. Però és que Panamà és l’últim punt on uns rodamóns practicant vaixell-stop pot trobar lloc en un veler. A partir d’aquí, tot surten disparats cap a la Polinèsia.

A la marina, unes dones kunas extenien cada dia al terra les seves llampants molas (vestimentes formades per faldilla i camises amb màniga globus) i objectes d’artesania. Vaig estar regatejant durant diversos dies sense resultat, però al final vaig sortir de Colón amb una bona mostra de molas. Va ser fàcil: vaig recordar les meves habilitats de “foto per llagosta” que tan bé m’havia funcionat a les illes veneçolanes i ho vaig adaptar per “foto per mola".

Els vaig fer les primeres fotos a dos kunas majors de la marina, que al dia següent van repetir portant als seus fills. Quan va córrer la veu, vaig tenir llista d’espera... Em creia molt llest fent aquests intercanvis fins que vaig calcular a quant em sortia cada foto: màquina digital, ordinador, impressora, cartutx de tinta, parer fotogràfic i sense contar la mà d’obra. A partir d’aquí ja vaig poder dormir amb la consciència tranquil·la al constatar que eren els kunas o els pescadors els que abusaven de mi i no jo d’ells.