dilluns, 8 d’octubre del 2007

Quadern IV: "Durant una setmana tot es paralitza"


En els Carnavals del Brasil

Mai hauria pensat que em trobaria al Brasil durant el Carnaval. Una setmana perduda! Però he decidit dedicar-la a viure’l. El Carnaval és, sens dubte, la festa més important, popular i internacional del Brasil. Cada regió i cada ciutat celebren aquesta festa a la seva manera. Durant una setmana tot es paralitza. De fet, a nivell empresarial i polític, el any no comença fins després del Carnaval; gener i els primers dies de febrer són com una terra de ningú.
El Carnaval més famós és el de Río de Janeiro, juntament amb de Sâo Paulo, amb l’espectacular desfilada de les Escoles de Samba. Cada Escola és una associació amb milers d’associats que treballen tot l’any en secret per a preparar el seu espectacle. Escullen un tem i, a partir d’ell, dissenyen fantàstiques coreografies i construeixen immenses carrosses al voltant de les quals els participants de les Escoles de Samba actuen; de vegades en són més de cinc. Sobre les carrosses es representa una part de l’espectacle, presidit per algun artista popular i unes mulates esculturals. Tots ballen incansablement una samba feta per a l’ocasió. Al davant, una parella obre el camí amb l’estendard de la seva Escola.

Abans, les Escoles desfilaven pels carrers. Però fa anys que el delicat instint brasiler de treure diners de tot els va fer construir un recinte denominat sambódromo, amb uns 500 metres de llarg i flaquejat a ambdós costats per grades i per llotges en la seva part central. Les entrades es venen a preus extraordinaris, el que no impedeix que el recinte s’ompli a vessar de gent disposada a participar activament deldesfilen lentament. Cada una pot trigar una hora a acabar; això fa que l’espectacle, que comença a la caiguda del sol, no acabi fins ben entrada la matinada. Els carteristes fan el seu agost amb els turistes i la gent del país, previnguda, només porta un pantaló curt i una samarreta.

A Fortaleza, on estic, el Carnaval té una connotació totalment diferent. De fet, la ciutat queda quasi buida en aprofitar tothom per a fugir de la ciutat, camí de platges, segones residències o d’altres poblacions amb un Carnaval més famós. Els carrers semblen deserts i molts establiments es tanquen. El Carnaval de la ciutat és molt simple, sembla estar circumscrit a les classes més modestes que no han tingut mitjans o ocasió de fugir de la ciutat. Consisteix en unes desfilades de grups que imiten les Escoles, amb un vestuari molt parc i poc fantasiós. És curiós veure desfilar amb molt poca roba o lleugers biquinis a famílies senceres; nétes, filles i àvies sense cap rubor llueixen immensos estómacs o pits caiguts mentre ballen la samba. Els espectadors no són molt nombrosos i sembla que són guanyats en número pels infinits venedors ambulants d’aigua, refrescos, pinxos, panotxes, fruites, gorres,...

Potser el més característic del Carnaval de Fortaleza és un tipus de grups, els maracatú, formats només per homes que desfilen amb la cara pintada de negre, vestits luxosament de dona, amb ornaments platejats, amb amples faldilles circulars, perruques i sabates d’alts talons. Un grup de tambors marca el pas amb un ritme lent i solemne, cadenciós, i totalment oposat a l’alegre samba, la regna del Carnaval. Diu la tradició que aquest fet vol recordar els negres africans que es disfressaven de blancs al Carnaval i imitaven els seus lànguids gestos i forma de caminar. Si non e vero, e ben trovato.

Allò que sí és famós a Fortaleza és el seu conegut Fortal, que es celebra quan al Brasil es fa el segon Carnaval, al juliol, com si el país no pogués aguantar un any d’espera. La festa consisteix en desfilades diàries, però sense disfresses. Es desfila en grups anomenats blocs; cada un representa una associació, club o barri i estan formats de vegades per dos o tres mil persones uniformades amb una samarreta específica, l’abadà, mentre caminen durant hores els cinc quilòmetres de l’Avinguda Beira Mar. Ballen amb una inseparable ampolla de cervesa una música potentíssima que surt d’un camió revestit d’altaveus i que disposa d’un escenari amb una banda de música.

Els membres del bloc avancen per l’Avinguda protegits del públic amb una gruixuda corda que el rodeja i que és sostinguda per personal de seguretat que no permet que ningú sense l’abadà corresponent entri a la zona interior. És curiós contemplar el bulliciós personal tant interior com exterior del bloc en contraposició a la serietat, de vegades crispada, dels centenars de persones de seguretat, no gaire ben pagades, que arrosseguen la corda com penitents del Carnaval.

I així, dono per acabada l’etapa Brasil, la més llarga, quasi un mes, de les que faré. Ha estat profitosa en molts aspectes excepte en el de les reparacions del veler, ja que encara tonc dos avaries sense solucionar. Pel que fa a la ruta del cafè, estic canviant una mica el sentit a la zona del Carib per estalviar-me possibles ciclons al juliol i a l’agost. Invertiré la Ruta: ara aniré directament a Cuba on hi arribaré en 30 o 40 dies. Si tot anés be, serien 20 dies fins Santa Lucía, l’estada apart, i 10 o 15 dies fins a l’illa. D’allà, en funció del temps, organitzaré el periple de Jamaica, Santo Domingo, Haití i Puerto Rico, illes a les quals arribaré amb dificultat, ja que els vents són forts i contraris Després agafaré rumb sud,cap a les anomenades Petites Antilles i fins a Veneçuela.