diumenge, 7 d’octubre del 2007

Quadern LXV: Les Galàpagos són un laboratori vivent, un món dins un altre món


Illes Galàpagos

Les Galápagos formen un conjunt de flora i fauna que ha evolucionat durant els seus cinc milions d’anys d’existència de forma independent de la resta del món per la seva llunyania amb altres terres habitades i per la poca incidència de la civilització, que fins el segle passat no va deixar empremta en aquestes illes. És com un laboratori vivent e independent, un món dins un altre món, l’únic amb aquestes característiques. Diverses corrents s’ajunten a les Galàpagos i el fet que estiguin a l’Equador amb les seves altes temperatures i els seus clàssics règims de pluges i vents xoca amb l’anterior i forma un microclima únic que ha afavorit el desenvolupament d’una flora i una fauna, terrestre i marítima, excepcionals i sorprenents.
Al 1832 l'Equador va prendre possessió d’aquestes illes, però no va haver assentaments estables fins a principis del XIX, quan existien un pocs centenars d’habitants. Avui són gairebé 20.000, majoritàriament residents a Sant Cristobal i Santa Cruz, que constitueixen una espècie no desitjada per la comunitat científica internacional que demostra més estimació per un animal que per una persona, tot en nom de la ciència, és clar.

Al 1959 el Govern equatorià les va declarar Parc Nacional i successivament va ser declarat Patrimoni Natural de la Humanitat, al 78; Reserva de la Biosfera, al 85; Reserva de Recursos Marins, al 86 i Santuari de Balenes, al 90. Compaginar la vida humana amb l’ambient que ens rodeja amb mutu respecte no és fàcil, però aquest és el camí que s’ha de recórrer i també posar fre a l’explotació turística desmesurada i la immigració que aquesta comporta. Durant la meva estada, al febrer de 2003, s’acusava una recessió del turisme, que feia encara més virulenta la lluita entre els grans operadores i els petits establiments familiars d’hostaleria.

Existeix un pla espanyol de cooperació iberoamericana denominat Araucaria, actuant en diferents punts del continent americà. Un dels projectes contempla mantenir la biodiversitat de Galàpagos. Araucaria va construir el Centre d’Interpretació, que un amic em va aconsellar no perdrem, on de forma didàctica i a través de murals, audiovisuals i muntatges. S’explica què són les Illes Galàpagos. Allà vaig dirigir-me amb el meu dingui, que vaig aparcar tranquil a la platja perquè la marea estava baixant, i em vaig dedicar a recorre’l demoradament; era l’únic visitant i vaig tenir per mi sol un parell de simpàtics guàrdies i una somrient recepcionista.