diumenge, 7 d’octubre del 2007

Quadern LXXVII: "Ai, Fòrum Cafè, quina falta fas als Mars del Sud...!"


Viti Levu, Illes Fiji (II)

Viti Levu és la major illa de les Fiju, amb 10.400 km2 de superfície i una població de 600.000, 150.000 dels quals viuen al a capital, Suya. Volcànica, verd i muntanyosa com les altres, té la màxima cúspide a la muntanya Victòria, de 1.323 metres. Suya està al fons d’una àmplia badia a la qual s’accedeix per un estret pas entre els esculls. A banda d’una petits fars, l’entrada s’esbrina pels vaixells encallats des de fa temps. Vaig ancorar en l’extrem de la badia al costat d’altres velers. Vaig botar el dingui i em vaig apropar a investigar el Royal Suva Yacht Club, on vaig trobar diversos amarres lliures, per la qual cosa al dia següent m’hi vaig traslladar. I, de nou, la burocràcia de rigor i el meu recorregut habitual buscant informació cafetera, on vaig tenir sort ja que el mateix dia em rebia el director en la seva seu del Ministeri d’Agricultura.
A les oficines d’una empresa de correu vaig trobar esperant-me un paquet de Barcelona amb una tarja de crèdit que tenia caducada i papers que necessitava on havien adjuntat un exemplar de La Vanguardia. Vaig anar al diari local The Fiji Times, que havia iniciat la seva publicació fa 133 anys, on vaig explicar els objectius de la meva ruta i on vaig recopilar informació cafetera local. L’anunciat reportatge sobre el meu viatge no va aparèixer durant la meva estada.

El Club Marítim és molt el·litista i és difícil entrar-hi, encara que la primera nit va haver una excepció a l’haver convidat més d’un centenar d’esportistes i directius d’esports nàutics competint als Jocs del Pacífic Sud, una espècie de Jocs Olímpics que s’estaven celebrant a Suya. A aquests jocs van anar alguns dels meus amics de Niue, acompanyant l’equip de tennis taula. La primera nit vaig gaudir d’un sopar extraordinari al club. Llàstima d’un imbevible cafè soluble amb un gust a regalèsia que no va permetre un segon tast. No tenien un altre sistema de fer cafè. Ai, Fòrum Cafè, quina falta fas als Mars del Sud...!

De tornada al veler vaig estar llegint amb il·lusió el meu diari barceloní recent arribat. Era de deu dies enrere però ja feia temps que per a mi deu dies de retard havien deixat de ser alguna cosa important. Vaig descobrir que tot seguia igual, els mateixos conflictes polítics, idèntics comentaris polítics, el meus estalvis a Bolsa sota mínim i les habituals petites notícies intrascendents de la ciutat, com si no haguessin passat gairebé dos anys des de la meva sortida. Hem vaig quedar penant en quanta gent havia deixat al meu país vetllant per mi: polítics , periodistes, sindicats, serveis. De què viuria tant personal? Havia iniciat el meu viatge recent jubilat i ara entenia perquè servien els impostos pagats en els meus 43 anys de vida laboral!