dilluns, 8 d’octubre del 2007

Quadern XIX: Les primeres figures de la faràndula: des de Sinatra al "nostre" Julio Iglesias


La República Dominicana

Ocupa dos terços de l’abans anomenada Hispaniola o L'Espanyola. L'altre terç l'ocupa Haití, porció que Espanya va cedir als francesos el 1697.
Té 48.600 quilòmetres quadrats i set milions d'habitants i és, després de Cuba, el major país antillà, amb una densitat de població que dobla l'espanyola. Independent des de 1844, ha patit tot tipus de governs que no han aconseguit donar a la illa el benestar econòmic que va presagiar la seva riquesa natural.

Dins la República Dominicana s'aixeca el Pic Duarte, el més alt de les Antilles. Com a contrapunt, al sud-oest es troba el llac Enriquillo, a 35 metres per sota del nivell del mar, on es troben unes petites illes que s'han convertit en reserva natural de flamencs i de rèptils com la iguana i el caimà indi.

Els paratges naturals

El mar és tot un atractiu per al turisme, que troba a plaer llargues platges de sorra blanca encara poc freqüentades. Al nord-oest destaquen les zones de la Costa Ambar, amb les seves poblacions de Puerto Plata, Sosua i Cabarete, i, al nord-est, a la península de Samaná, es troba la interessant població de Las Terrenas i unes precioses platges.

La meva arribada a l'illa es va fer pel sud-est, després de bordejar de matinada Saona, illa plana, deserta i ocupada aquell matí només per dos velers: un catamarà que feia el seu xàrter diari amb uns pocs turistes, i un veler que segurament havia passat allà la nit suportant les ràfegues dels alisis que bufaven amb força. No hi havia onatge prop de la platja, però l'escassa alçada de l'illa feia que el vent no trobés cap impediment. La costa sud no està molt explotada pel negoci turístic, que es concentra només en llocs com La Romana, San Pedro de Macorís, Boca Chica i des d'aquí, després de saltar la zona d'influència de la capital Santo Domingo, arriba a la part oest, amb Barahona i el Cabo Beata ja en les immediacions de la veïna República d'Haití.

El centre del país està dominat per una cadena muntanyosa, origen dels rius illencs que formen cascades en el seu descens cap al mar, com les d'Aigües Blanques i Jimenca, amb poblacions serranes i fresques, com Constanza i Jarabacoa. Allà, un pot oblidar-se d'on es troba, mentre contempla boscos de pinars en lloc de palmeres, extensions de fruiters com pomers que substitueixen les pinyes tropicals i amb la possibilitat de trobar maduixes en recòndits racons gelats.

Un espai per a l'espectacle

Altos de Chavón forma part del ja esmentat complex de Casa de Camp. Volen reproduir un ambient medieval castellà, amb cases de pedra, en aquest cas coral·lina, festonejades d'enfiladisses florides, i s'hi ha muntat un centre de disseny i artesania. Té un gran amfiteatre a l'aire lliure, on han actuat primeres figures de la faràndula de l'espectacle, com Frank Sinatra, qui el va inaugurar, o el nostre Julio Iglesias, la família de qui va viure algunes temporades en aquestes paratges.