dilluns, 8 d’octubre del 2007

Quadern XXXVIII: "Els bons moments poden venir de qualsevol direcció"


Jo, evidentment, he tingut un especial interès a accelerar la meva estança durant la primavera en les illes caribenyes del nord, República Dominicana, Cuba i Jamaica, per posar proa cap al sud el més aviat possible. Ho vaig fer a mitjans de maig; vaig sortir des de Kingston, la capital jamaicana, en direcció cap a Trinitat, però els forts vents que venien de cara em van forçar a seguir una ruta cap a l’est i vaig haver de passar pel sud d’Haití i de la República Dominicana i d'emprar el motor més del compte per poder avançar una mica. Quan podia, posava les veles. Un dia vaig comprovar que, malgrat haver fet 160 milles navegant en ziga-zaga, havia fet només 30 en bona direcció El mar va aixecar onades d’uns tres o quatre metres, curtes i dures, en les quals es clavava la proa del vaixell; s’hi quedava pràcticament aturat.
Finalment, després d’una setmana el cansament i les avaries em van vèncer,o en tot cas convèncer, i vaig decidir prendre rumb cap a Boca Chica, a la República Dominicana. El motor no em responia i després d’anar-se queixant i aturar-se de tant en tant durant els darrers dies, va fer el seu darrer petard quan tenia l’arribada a menys de 500 metres. Això és el que anomeno morir a la platja.

Als cinc dies, vaig reprendre la marxa un cop enllestides les meves petites i ja habituals avaries. Aquest cop tenia una previsió de temps més tranquil·la Els dies es van anar succeint els uns als altres, amb l'únic inconvenient d’avançar poc i caminar sempre mogut pel mar en contra. Això em dificultava tocar el violí, però no sentir música, especialment en caure el sol, quan estirat sobre un matalasset a la banyera veia com la nit i les estrelles prenien el relleu al vermellós sol que s’amagava per la popa. Sentir les meves peces favorites a través dels potents altaveus exteriors era una delícia. Hi ha moments màgics en què sentir un concert o unes cançons escollides et transporten a una altra esfera.

Penso que a la vida s’ha de saber extreure-li i trobar aquells bons moments que de vegades compensen un dia atziac o monòton. Però per a això cal estar sempre obert i posseir un bon eclecticisme, ja que els bons moments poden venir de qualsevol direcció, ja sigui d’un contacte màgic amb la parella, d’una conversa oberta amb un fill, d’un treball ben fet, d’un bon cafè, d’una atmosfera neta després de la pluja... Però sense un esperit obert aquests moments no prenetraran en nosaltres i perdrem l’oportunitat de gaudir-ne. No ens roben temps ni ens aparten del nostre treball, però ens humanitzen i ens vitalitzen per dins. És com l’adob que fertilitza la terra.