dilluns, 8 d’octubre del 2007

Quadern XXIV: "Una Ong fa una foto d'un nen mentre recull cireres i clama per l'esclavitud infantil"


Just el dia abans, vaig tenir l'oportunitat de visitar el Nucli de Caficultors de San Cristóbal, una zona cafetera a uns 800 metres d'altitud, on em va atendre el seu president i la responsable d'administració. I, allà, visites als principals cafeters de la zona, que insistien unànimement a millorar les seves qualitats i que m'ensenyaven les seves modestes però eficaces instal·lacions.
L'esposa d'un d'ells havia mòlt en un piló el seu cafè just torrat moments abans, i ens en vam portar una mica. Era un cafè de molt bona qualitat, suau, amb certa acidesa, que podria aparèixer en qualsevol bona mescla i que mereixia rebre molt més de l'escàs euro per quilo que obtenien.

Un punt a millorar en el conreu del cafè i de gran repercussió en la qualitat d’aquest és una recol·lecció de les cireres en el seu punt just de maduració. Ara ho acostumen a fer en tres moments, separats uns 20 dies entre sí. A les grans plantacions, la recol·lecció és un problema de costos, però en petits cultius, com ho són la majoria dels dominicans, és només un problema de mentalitat i d’organització, donat que aquesta recol·lecció l'acostuma a fer la família i, si és possible, amb l'ajuda d'algun amic o veí.

El treball i l'esclavitud infantil

Aquí és on una Ong de poc abast acostuma a fer una foto d'un nen mentre recull cireres i clama per l'esclavitud infantil. Res més llunyà de la realitat. L’escolarització en aquest país la vaig veure molt avançada, amb escoles rurals en els pobles més recòndits i els nois i les noies, sempre alegres i uniformats. Aquest fet, però, no priva que en un moment determinat els fills ajudin en les tasques del camp, amb més entusiasme que tristesa.

Jo recordo amb nostàlgia els meus "treballs" infantils de recollida de collites a la finca familiar del poble tarragoní al qual va néixer la meva mare; el raïm, al setembre, i l'oliva, al desembre. I eren uns moments inoblidables de convivència familiar i de joc amb els meus nombrosos cosins. Dins la meva ignorància a saber què era un esclau infantil, l'orgull de contemplar al final de la jornada la contribució del meu saquet d'avellanes o els meus cabassos d'olives, no me'l treia ningú.