dilluns, 8 d’octubre del 2007

Quadern XV: Formatges blaus, bries, camembert, mimoulette, munster...


Camí de la República Dominicana

La travessia de 530 milles des de Martinica fins a la República Dominicana em va prendre una mica menys de cinc dies, relativament tranquils. Després de sortir de la badia de Le Marin i de sortejar com si es tractés d’un slalom les boies, vaig apuntar cap al Diamant, la supèrbia roca que s’aixeca a una milla de la costa com un sentinella i, des d’allà, rumb directe a la meva destinació.
Els dos primers dies ho vaig fer a tota vela, a sis o set nusos i marejat com una sopa. Els altres dies, i ja amb el mareig superat, el vent va faltar a la seva cita i vaig haver d’engegar el motor per tal d’arribar al port el dia previst.

Recordo amb fruïció la meva dieta a base de formatges durant aquesta etapa. Com que Martinica és una illa francesa, no vaig poder resistir la temptació d’omplir la meva nevera amb una notable quantitat de formatges, producte pel qual se’ls poden perdonar als nostres veïns tantes coses. Formatges blaus, bries, camembert, mimoulette i munster. Llàstima no tenir vins apropiats per aquestes delícies; l’aigua de la meva potabilitzadora no s’avenia molt i la cervesa quasi no era palpable amb el munster.

El cinquè dia d’haver sortit de La Martinica vaig arribar a la República Dominicana, on vaig amarrar a la Marina de Casa de Camp. Cada país té les seves formes de relacionar-se i és molt important captar-les des del primer moment, sense voler extrapolar comportaments d’altres llocs, ni que siguin veïns. Per això no em feia cap il·lusió ni el meu poder de seducció ni la meva aparent bona acollida, ja que sabia que si em desviava del políticament “correcte” en un comentari o petició tot donaria un gir dramàtic.