dilluns, 8 d’octubre del 2007

Quadern I: 'Vaig tenir un calfred i vaig respirar a fons. Davant, tot un món per descobrir'


12-12-01

Quan no feia dues hores que navegava, una lleugera boira va començar a desdibuixar i a apagar la tènue línia de l’horitzó. De sobte, em vaig veure envoltat d’aigua. Sota les veles desplegades del veler, vaig entendre aquest seria el meu paisatge durant les properes setmanes, el temps que trigaria a arribar a les Illes Canàries, i també durant els propers quatre anys. Vaig tenir un calfred i vaig respirar a fons. Per davant, només tot un món per descobrir, pas a pas, milla a milla, de forma lenta però inexorable.
Enrere quedaven les presses i els nervis de les darreres setmanes. De fet, vaig salpar tres setmanes més tard del previst, encara que igualment m’ho haurien impedit els dos temporals successius, un del Nord i l’altre de Llevant, que van causar grans desperfectes a la costa.

S’ havia anunciat vent de component Est, de força cinc a sis i va arribar puntualment al capvespre. No va parar, ara incrementant, ara disminuint en poques hores, com si agafés embranzida per dur-me cap a Almeria. Primer La Nao, després Palos i finalment Gata, després del qual ja et situes directe per creuar l’Estret de Gibraltar, la porta de sortida del Mediterrani. El vent continua bufant de l’Est i en un moment donat la Ràdio Costera de Gata, anuncia un canvi en el temporal.

S’incrementa considerablement així que apunto cap a Almeria on mullat i feliç entro, ja fosc, unes hores més tard. Fora, els ferrys de l’Estret havien suspès els viatges i un bon nombre de bucs esperaven ancorats a que millorés el temps. Dormo com un liró mentre fora sento com bufa el vent.