diumenge, 7 d’octubre del 2007

Quadern LVII: “Fer les coses bé i lluitar per la qualitat té la seva compensació”


El cafè orgànic no té molt predicament a Colòmbia i molt menys el concepte de comerç just. Segons em va comentar un dia Fernando Casij, qui va ser director per a Europa de la Federación Nacional de Cafeteros, aquesta ha assumit en els seus tres quarts de segle de vida la promoció del cafè, la investigació de noves i millors formes de cultiu i l’ajut al caficultor, al qual assegura un preu mínim de compra que acaba sent màxim.
Segurament la Federació està polititzada, molt burocratitzada, té costos excessius i els grans caficultors pot ser que de vegades rebin proporcionalment més ajuts que els més petits o més necessitats; sense oblidar que un 20% de caficultors que produeixen el 5% del cafè de Colòmbia no estan afiliats a ella.

Però és innegable que el cafè colombià obté, a igualtat de qualitat, un preu superior al d’altres països competidors i que el caficultor d’aquest país es troba a un nivell superior que el de la majoria dels seus col·legues en altres països. Com sempre i en tots els àmbits, fer les coses bé i lluitar per la qualitat, a la llarga, té la seva compensació. La part negativa d’aquesta política és que l'agricultor modest ha obtingut poc d’aquest pastís, malgrat que amb els seus relativament baixos preus de cessió ha estat el que ha subvencionat durant anys una política de costos superflus dirigida per un lobby molt concentrat.