diumenge, 7 d’octubre del 2007

Quadern LVIII: És hora de promocionar tot el cafè colombià


Colòmbia.

Colòmbia no sols produeix un bon cafè; produeix molts bons cafès. La política cafetera del país, però, va escollir ja fa molts anys el camí de la simplificació en la seva oferta i en la seva imatge mesclant les seves innegables bones qualitats en una sola i promocionant-la dient que “Colòmbia produce el mejor café del mundo”; es va escollir Juan Valdez com a logo i emblema.
Oficialment, sempre s’ha donat suport a la venda i consum d’”un 100% puro Colombia”. Ara, amb la crisi de cafè pel seu excés de producció al llarg i ample de tot el món, potser sigui el moment de promocionar algunes varietats molt bones del país i poder competir amb altres cafès que estan aguantant molt bé la tirada dels preus a la baixa presentant-se com a cafès d’especialitat, o gourmet.

Vaig estar comentant tot l’anterior amb Lee Miles, un americà aficionat a la navegació afincat a Colòmbia, dedicat entre altres coses a vendre cafè d’especialitat principalment dirigit al turista del seu país –que desgraciadament ha disminuït dràsticament després que el Govern d’Estats Units posés Colòmbia en la llista de països conflictius a visitar. Ara podia fer aquesta activitat, però anys enrera la poderosa Federación Nacional de Cafeteros ho tenia vedat. Vam prendre junts un bon cafè en la seva empresa i em va obsequiar amb uns paquets amb varietats dels millors cafès colombians d’Antioquia, Hacienda Andalucía, Huila, Manizales i Tolima, amb diverses classes de torrat que em van fer les travessies més agradables durant molt de temps.

Amb Miles vam estar discutint un projecte per poder oferir als turistes dels grans creuers “un día cafetero”, amb la visita a una plantació, on se’ls explicaria tot el procés per obtenir cafè, tindrien l’oportunitat de degustar diversos tipus de cafè i podrien comprar paquets de diverses especialitats. Recordava una cosa semblant que vaig tenir l’oportunitat de contemplar en l’antiga plantació Errard de Santa Llúcia. I és també un projecte que vaig llençar al Brasil –encara per iniciar– per convidar els turistes a passar un dia en els cafetals i en la cooperativa de la serra de Guaramiranga.