Tahití (Continuació)
Vaig estar una setmana vivint al veler fora de l’aigua, al pati de les drassanes, solitari durant la nit però molt distret de dia, ocupat en perseguir als diferents mecànics i organitzant-los un planning de feina al meu vaixell. Fins i tot em vaig oferir a Alain, el director, organitzar-li el taller per pagar-me la reparació, tot i que la idea no va prosperar. Em deixava, però, visitar l’oficina per refrescar-me amb l’aire condicionat i el dispensador d’aigua gelada. També anava controlant la indumentària de la secretària a qui no vaig veure repetir cap model, molt castos per dalt però amb talls vertiginosos a les faldilles o vestits. Al despatx, grans calendaris amb massisses tahitianes lluint flors als cabells i res més, al més pur estil de decoració d’un taller mecànic.
“Eh papá, com va això?”, era la salutació habitual dels treballadors. És normal a Tahití anomenar papá o mamá a les persones grans, encara que siguin desconeguts. A la tarda anava a Papeete, una població comercial, relativament petita però amb un tràfic caòtic causat per tots els visitants de l’illa. Els conductors eren extraordinàriament educats i els passos de vianants respectats amb excés: s’aturen tots. La ciutat dóna al port amb una àmplia avinguda. No hi ha costum de passejar per aquest lloc, gairebé sense espai. Està previst soterrar el trànsit i convertir la zona en una àmplia zona per vianants i comercial.
Poc més hi ha per explicar de Papeete i els seus voltants que em vaig caminar a consciència durant la meva estada. És molt bonica l’església protestant de Paofai, davant del mar. La població polinèsica és molt creient, repartint les seves preferències entre el protestantisme, el catolicisme, l’església adventista, l’evangelista, l’islamisme... És interessant veure els atris dels temples els diumenges al matí, amb les tahitianes vestides elegantment, moltes de blanc i amb sabates de taló alt lluint barrets o les tradicionals corones de flors. Res de particular dels edificis oficials i la catedral de Notre Dame, absolutament vulgar per dintre.
És interessant el mercat central, una edificació oberta, de metall i fusta a l’estil del Born de Barcelona. Tot net amb immenses superfícies de fruites de totes les classes formant tapissos colorits. S’ha de visitar el diumenge al matí quan s’omple de parades de menjar, rivalitzant sobre qui fa millor les costelles. Un bon espai estava reservat a productes artesans, molts procedents de la Xina.
