diumenge, 7 d’octubre del 2007

Quadern LVI: El treball dels chapoleros


Durant la meva estada a Colòmbia no vaig viatjar a l’interior ni vaig visitar cap zona cafetera. Hauria volgut anar a la propera serralada de Santa Marta, però m’ho van desaconsellar per trobar-se la seva zona cafetera en mans de la guerrilla, i l’ambient, massa caldejat en aquella època. A més, era ja desembre i, passat el pic de la collita de l’octubre, l’activitat estava a la baixa. I –per què no dir-ho– les successives avaries havien fet sobrepassar en molt el meu pressupost de costos.
M’hauria agradat observar els campaments que es formen a l’entrada de les grans finques o dels pobles cafeters. Són construïts pels chapoleros, els jornalers que treballen a preu fet en la temporada de recol·lecció. Els campaments no són res més que precaris coberts que protegeixen malament les hamaques en què ells dormen durant la nit.

La forta calor condiciona uns horaris molts matiners. S’organitzen per grups atesos per una dona que prepara els dinars. A les 4:30 hores de la matinada mengen allò que denominen “un algo”, normalment una arepa, una torta de blat amb panela i sucre de canya, i ho acompanyen amb un tinto. A les 8:30 hores fan una aturada per esmorzar i una altra unes hores més tard per menjar.

Normalment es distribueixen unes 10 persones per hectàrea. Es considera una recol·lecció normal una recol·lecció diària a partir de 30 quilos de cireres madures; amb això es guanyen uns 16 euros al dia, una quantitat gens rebutjable donat el nivell circumdant. La collita bona de l’octubre pot tenir una durada de dos mesos. Cap al mes d’abril hi ha el que s’anomena la “cosechita”, una segona collita molt menor que la principal, que pot representar el 30% de la de l’octubre.