dilluns, 8 d’octubre del 2007

Quadern XXXVII: Els huracans del Carib



Cap al sud del Carib

En clima del Carib s’apropa a allò que considerem ideal. Una temperatura càlida durant tot l’any, dia i nit, amb els vents alisis que sempre bufen i moderen la calor del sol. Però, és clar, hi ha un però. Entre juny i octubre poden formar-s’hi huracans que lentament, però inexorablement, poden travessar les illes antillanes seguint trajectòries variables i sembrar-hi la destrucció.
Els alisis són uns vents que bufen tot l’any més o menys en la mateixa direcció i amb intensitats variables segons l’època. En l’Atlàntic nord formen una mena d’autopista el·líptica que pot agafar-se a prop de les Canàries i que et porta fins al sud del Carib; puja per ell, gira a prop de les Bahames cap a l’est i, a través de les Açores, arriba a Europa, cap al sud de Portugal.

Seguir-los facilita considerablement la navegació, sempre amb vents portadors i amb un corrent favorable que pot arribar fins als dos nusos. Aquests vents van facilitar a Colom la seva arribada a Amèrica i el seu posterior retorn. Un cop descobertes les seves trajectòries i intensitats, el seu coneixement va ser guardat com a secret d’Estat.

Els huracans són una altra cosa i el coneixement del seu naixement i trajectòries pot ser molt útil, però només per allunyar-se d’ells. Es formen durant l’estiu, una mica al nord de la línia equatorial al centre de l’Atlàntic, entre els 7º i els 15º nord. Són vents que giren en espiral i que poden ocupar una superfície d’entre 200 i 600 quilòmetres mentre es desplacen a una velocitat d’uns 20 quilòmetres per hora en trajectòries difícilment previsibles. Els vents giren a velocitats que poden situar-se en els 300 quilòmetres per hora prop de l’ull central de l’huracà, malgrat que en el seu centre exacte el temps sembli totalment quiet.

El camp d’acció dels huracans s’estén per tot el Carib a partir de la illa de Granada. N’hi ha cada any, entre el juny i l'octubre, i algun any, fins i tot més tard. De vegades han passat a la història per la seva especial virulència i pel seu rastre de destrucció, com l’huracà Hugo, de 1989, que va devastar Guadalupe i Montserrat, o el Georges, de 1998, que va assolar la República Dominicana, Haití, Puerto Rico i Antiga.

Un veler dins d’una d’aquestes manifestacions de la natura no es diferencia d’una fulla d’un arbre. Si es troba al port, per molt amarrat que es trobi, pot ser enviat uns centenars de metres terra endins i, si es troba en alta mar, no vull ni pensar-ho. És per això que a partir de maig i juny tots els velers del Carib comencen una lenta migració cap al sud, cap a Trinitat, Veneçuela, Colòmbia o les zones properes a Panamà. O tornen a Europa.