dilluns, 8 d’octubre del 2007

Quadern XXXIII: El cafè a Jamaica és un luxe


Existeixen a Jamaica sis àrees on es produeix cafè, cadascuna amb un centre de despolpat: Maggotty, Clarendon Park, Aenon, Trout May, Bog Walk i Muntanyes Blaves, aquesta darrera, la més petita però la més important i coneguda. A cada una de les grans divisions, les diferències en el fruit les causen la mida i els defectes, que poden ser grans trencats, groguencs o amb petits danys provocats pels insectes.
Potser la característica del cafè jamaicà que ha estat més promocionada pel Coffee Industry Board és el bon balanç que té de les principals característiques d’un bon cafè: aroma, sabor, cos, acidesa i gust després del tast. No necessita mesclar-se amb cap altre cafè per ressaltar alguna d’aquestes característiques. És un cafè suau, d’acidesa mitjana, sense cos acusat, no té un fort gust després del tast, té un lleuger sabor a fusta i un aroma inconfusible. El seu contingut de cafeïna oscil·la al voltant de l’1,1%.

A Jamaica tot el món pren cafè, però no es veu per tot arreu ni s’ofereix de bon començament. Suposo que és degut als elevats preus que han de pagar pel seu cafè, donat que no hi ha importacions d’altres cafès. Normalment al mercat intern van les qualitats inferiors, però, malgrat això, en tendes d’alimentació vaig trobar diverses marques de cafès torrats amb preus que anaven entre els 20 i els 38 euros per quilo. Es comprèn que, amb aquests preus i el baix nivell de vida jamaicà, el cafè sigui més un luxe que no pas un producte comú. Per totes les raons anteriors, però sobretot per la seva escassa oferta en relació a la gran demanda, es justifica, en part, el seu elevat preu.

Clima i terra per al conreu

Diversos són els factors que ajuden a l’obtenció d’aquest tipus de cafè. L’espècie cultivada és l’aràbiga i les varietats de les plantes són, principalment, la típica i en un petitíssim percentatge la caturra. L’altura a la qual es desenvolupa el cafè a la zona de les Muntanyes Blaves comença al voltant dels 600 metres i arriba fins als 2.000 metres. En les altres regions es desenvolupa a altures molt més baixes.

Sòls àcids, baixes temperatures, i pluviositat i nuvolositat abundants són similars a tota l’illa, però en la regió de les Muntanyes Blaves, situades a l’est, els vents alisis, en xocar contra les altes muntanyes, amb el terra calent per la insolació, es transformen en denses boires. És el mist que envolta les plantacions allà. El seu efecte és retardar el creixement de les cireres de les plantes.

Els arbres poden estar produint cireres lentament durant vuit o deu mesos i creen així el seu sabor concentrat característic. Però la raó principal de la qualitat obtinguda ve, en el meu entendre, de l’estricta aplicació de tots els millors mètodes de beneficiat a partir de la recol·lecció de les baies en el seu moment exacte de maduració.