dilluns, 8 d’octubre del 2007

Quadern XLIX: Anxoves de carn saborosa amb un rajolí d'oli


A Cartagena d’Índies

Amb la flegma característica dels tròpics, un mecànic entès i honest que m’havien recomanat un parell de navegants barcelonins va posar les mans sobre el meu misteriós motor per arreglar les fuites de gasoil. De pas i per si les mosques, vaig fer independents els dos dipòsits de combustible, en previsió de poder anular un o altre en funció de qualsevol circumstància. Vaig aprofitar també per instal·lar-m’hi els llums de posició en la part superior del pal i vaig substituir les de proa i popa, amb les quals no guanyava ni per a bombetes ja que es fonien dia sí dia també perquè estaven més temps sota l’aigua que a sobre.
Com que els dies anaven passant en un agradable fare niente, em vaig fer construir una dotzena de petits calaixets, a mena de prestatgeries, elegantment decorats amb unes diminutes columnes, amb les quals vaig ornar el saló del veler que a partir d’aquell moment sembla un pati andalús amb gelosies. Em vaig donar la satisfacció de vernissar-les, igual que vaig fer amb mig vaixell, que, amb més de cinc anys, ho venia demanant a crits.

Com que una cosa porta a l’altra, em vaig fer uns para-sols per instal·lar-los a la popa, ja que en aquest viatge a mitja tarda el sol entra inclementment per la popa. Assegudet en aquesta, només em quedava acabar d’instal·lar el meu invent de taula a la banyera.

Els pescadors i el seu regal

Durant el matí, vaig veure voltar per allà una petita barca amb tres pescadors als quals vaig fer senyals perquè s’apropessin. Ho van fer (eren un pare i dos fills joves) i els vaig oferir d’entrada unes llaunes de refresc, malgrat que el pare va preferir aigua freda. Vam estar parlant una bona estona i, quasi quan ja marxaven, el pare em diu que si vull algun peix. És clar que el volia! Em va demanar una bossa de plàstic i vaig haver d’aturar-lo quan ja portava vuit peixos dins.

Eren anxoves, res a veure amb les mediterrànies del mateix nom, i encara cuejaven quan les vaig netejar. Feien un pam, de carn blanca, molt suau i saborosa. Amb moltes espines, però fàcils de treure-se-les. En vaig fregir un parell i les vaig amanir amb un rajolí d’oli de la meva terra, que reservo per a ocasions com aquesta. Estaven sensacionals. Vaig estrenar la meva taula a coberta, sota el para-sol, mentre m’acariciava la brisa que feia avortar en el seu naixement les gotes de suor que feien brotar els 40ºC ambientals. El dia anterior, per ràdio des de Barcelona, m’havien dit que allà estaven a 3ºC.