diumenge, 7 d’octubre del 2007

Quadern LX: Creuar el canal com a ajudant d'un veler francès


De Colón a l’estat de Chiriuí

L’entrada al país la vaig poder fer jo mateix sense dependre de gestors. Va ser menys complicada però no més barata que altres països visitats com Veneçuela o Colòmbia. Vaig haver de fer una demorada cua en un banc per comprar pòlisses i canviar els bitllets de 100$ que tenia, doncs no són acceptats, igual que els de 50, ja que n’hi ha molts de falsificats.
Jo aposentat a primera fila davant del club, em vaig dedicar, com no, a la busca d’un mecànic i un taller de precisió que em posés recte el timó. Ho vaig aconseguir després d’una setmana de persecucions i pressions per accelerar el lent ritme de treball d’un taller de mecànica. Amb això, i uns altres treballets de rigor, vaig deixar el veler a punt i em vaig dedicar a organitzar unes visites a zones cafeteres de l’Oest del país, a l’estat de Chiriuí, fronterer amb Costa Rica, on havia d’anar de traslladar-me en un avió que sortia de Panamá City, a l’extrem del Pacífic del Canal.

Fins allà vaig arribar a bord del veler Loro Matías de Pierre, un francès amb qui havia fet amistat, constituint-me en un dels quatre ajudants que obligatoriament ha de dur cada embarcació per creuar el canal. Vam sortir de Colón a les 8:00 hores i vam arribar al Club de Balboa, al pacífic, a les 18:00 hores després de navegar 50 milles, travessar el llac Gatún i baixar al final els 26 metres d’alçada que s’havien guanyat al principi, baixant en sentit invers.

La vida al Club tenia signe americà. Semblaven tallats tots pel mateix padró: rosats, grans, parelles de jubilats la majoria, envaïen sorollosament la terrassa que tenia a pocs metres de la meva proa i m’amenitzava sorollosament, cervesa en mà, fins altes hores de la matinada. El violí, amb la seva dèbil veueta, tenia totes les de perdre. La meva activitat social es va limitar a prendre des del primer dia un cafè a mitja tarda amb en Pierre, que em va permetre fotocopiar unes quaranta cartes de la Polinèsia i algunes pilot charts i poc desprès va agafar un to més amable, al coincidir durant uns dies amb el Farell, aquell veler de Barcelona que ja havia trobat en una altra ocasió a Santa Lucia, amb Toni i Laura i els seus tres fills.