diumenge, 7 d’octubre del 2007

Quadern L: "Agenollar-se amb minifaldilla sense fer massa evident la roba interior"


A Cartagena d’Índies

Com vaig fer en altres llocs, en arribar a Colòmbia em vaig dirigir al diari de més difusió, aquí El Universal, per explicar-los els objectius de La Ruta del Cafè. La fotògrafa que em van enviar després al vaixell per fer el reportatge gràfic anava vestida quasi de gala. "Anar quasi de gala" significava portar unes finíssimes sabates d’alts talons que va acabar traient-se. Va determinar no fer el mateix amb una increïble minifaldilla que portava un tall lateral; era per admirar el contorsionisme al qual es dedicava en agenollar-se per fer-me els plans sense que es fes massa evident la seva roba blanca interior.
La majoria dels vaixells del club tenien un mariner netejant l’embarcació sovint. A mi, se’m va oferir Balín, llest i vivaç, qui em va acabar convencent un dia per netejar-me el veler de sal i un altre per treure brillantor als candelers i peces inoxidables. Es van refredar les nostres relacions quan em va presentar un amic que volia fer-me els para-sols i que em va demanar una quantitat astronòmica que ni em vaig prendre la molèstia de regatejar.

Els primers dies em va agafar el mono dels treballs i visites relatives al cafè i les preses per veure-ho i tafanejar-ho tot, però aviat vaig tenir dominat el tema, els treballs en el veler sota control i la vida va començar a prendre una certa rutina tropical, sense excessives complicacions. Vaig descobrir un lloc amb excel·lent aire condicionat per telefonar, connectar-me a Internet, anar enviant i rebent els meus correus i planejar la meva propera estança a Panamà. A més, allà em provocaven molt amablement amb un bon cafè. Solia visitar també un supermercat proper, net i alegre, amb un bon assortiment de tot, a excepció de formatges –tots tovets i amb una tendència desesperada a florir-se als dos dies de ser a la nevera.

L’entrada a Colòmbia, complicada burocràticament com a Veneçuela, exigeix una gestoria, encarregada d’omplir els impresos i que et porta de la mà a la Policia perquè li mostris el passaport. Total, 60 dòlars americans per l’entrada i la sortida. Vaig sortir del país el dia anterior a Nadal, amb un sol radiant i poc vent després d’omplir els tancs de gasoil.