dilluns, 8 d’octubre del 2007

Quadern III: 'La coexistència entre els illencs i els turistes la vaig trobar epidèrmica'


En les Canàries

Tot i que això no vol ser una guia turística, no em resisteixo a comentar el sorprenent itinerari entre Mogán i Las Palmas a través d’Ayacata, una carretera serpentejant que voreja l’abisme sense protecció. Si es mira a la llunyania, es pot veure el Teide, a l’illa veïna de Tenerife.
Vaig trobar molt poca gent gaudint de tanta bellesa. És el que es perden la majoria dels 12 milions de turistes que cada any visiten aquestes illes, amuntegats com formigues en les platges turístiques del sud. Un dia vaig visitar la zona de Maspalomas i la Playa del Inglés i vaig tenir la sensació d’haver estat en un camp de concentració de cinc estrelles. Quan vaig tornar el cotxe de lloguer, li ho vaig comentar al responsable de l’establiment; aquest em va comentar amb sorna:

- Nosotros no vamos nunca por ahí, es un bosque de cemento lleno de extranjeros.

Em va sobtar que recalqués el “nosotros”. La coexistència entre els illencs i els turistes la vaig trobar epidèrmica tot i que són ben rebuts i acollits amb una condescendent simpatia. De fet, es mesclen molt poc. Cadascú va a la seva.

Una cosa molt semblant passa amb l’artesania, que subsisteix per l’entusiasme d’uns pocs i per uns escassos ajuts oficials. No podia ignorar el bon treball de filar la llana i de teixir a mà de Teresita, una dinàmica àvia de 88 anys de Valsequillo. Tampoc la fabricació a Guía i Gáldar dels populars ganivets gravats que tota la gent del camp porta a la cintura, de cistells de vímet i d’utensilis de fang que són objectes d’art. A un constructor d’instrumernt ètnics de corda i percussió li vaig comprar un piano de pulgares, una petita meravella feta amb mitja carbassa i fusta de cedre.

El mateix succeeix amb els productes de la gastronomia popular, com les figues passades, els formatges de les diferents illes, dolçoc, bescuits i vins, productes que només vaig trobar en recòndites tendes de la ciutat, però que van compensar, i molt, el temps dedicat a la seva cerca.