dilluns, 8 d’octubre del 2007

Quadern XLII: Canvi de plans: cap a Veneçuela


Després de tres dies a Bequia, mentre dubtava si sortir o no d'allà a causa dels continus aiguats i del vent, va semblar que s’hi obria un clar en el cel i, per la tarda, vaig envergar les veles i vaig fer rumb cap als Cayos de Tobago, etapa prèvia a Trinitat.
Tenia curiositat a visitar els Cayos de Tobago, uns esculls de corall deshabitats que contenen l’onatge d’un mar que sempre ve de l’est i que formen, a l’altra banda, una mansa superfície d’aigua amb un fons de sorra blanca, un paradís per al busseig. Però tot es va posar en la meva contra: la depressió que estava creuant, el vent fort quasi de proa, el mar embravit i, a més, un navegant italià per ràdio em va dir que on volia amarrar un cop a Trinitat estava ple a vessar. Donat que tampoc el cafè de Trinitat és una meravella i que el vicecònsul amb el qual m’havia de trobar havia marxat aquells dies de vacances, vaig decidir canviar els plans i anar directament cap a Veneçuela, després de fer una aturada a l’arxipèlag de Los Testigos.

Allò que fins el moment havia estat una penosa singladura es va convertir en una meravellosa galopada cap al sud-oest, amb les veles harmoniosament desplegades. Ja no importava ni la pluja ni el fort vent. De nou, la delícia de la pura navegació manava en el meu veler Ítaca, però era massa bo com per durar molt de temps. A aquella velocitat arribaria a Los Testigos al dia següent de nit i no m’agrada fer-ho en llocs amb poca senyalització o desconeguts. Per això, vaig anar reduint la vela per aturar-me, malgrat que ho vaig fer infructuosament, a causa del fort corrent i de l’onatge. Al final, em vaig deixar a la deriva fins a la matinada següent, quan vaig veure aquest petit arxipèlag veneçolà. Vaig ancorar en la Platja Reial, al davant de l’illeta Testigo Pequeño.