dilluns, 8 d’octubre del 2007

Quadern XVIII: “Els combats són normalment a mort”


En Barahona

Una curiositat que vaig visitar durant la meva estança a la zona va ser el denominat “Pol magnètic”, prop de Cabral. En un lloc de la carretera, en un tram d’uns 200 metres, la gravetat sembla haver-se invertit, ja que un cotxe en punt mort puja una petita pendent, o una ampolla en el terra es veu rodar cap amunt.
Vaig intentar silenciar la meva sorpresa i escepticisme dient-me a mi mateix que era un efecte òptic i que, allò que aparenta ser una lleugera pujada no és res més que una baixada, però que no ho aparenta per la forma de l’asfalt i per la ubicació de pedres i plantes laterals. Malgrat això, és una sorpresa que intriga i és digna de veure. Intentant guanyar-se unes monedes, hi havia un home contrafet i nan, molt ufanós mentre feia rodar una ampolla cap amunt i intentava demostrar que en aquell lloc, a la llei de la gravetat se la passa pel folre.

Baralles de galls

A la majoria dels pobles que vaig visitar em van ensenyar la gallera, una construcció més o menys sòlida amb una graderia que rodeja una petita rotllana on es fan combats de galls. Aquestes baralles, celebrades habitualment els diumenges, són un costum molt arrelat entre la gent de camp. Aquells que posseeixen un o més d’aquests animals, els cuiden en grans gàbies i els entrenen i sotmeten a dietes especials abans de la lluita.

Els combats són normalment a mort; ambdós animals s’ataquen amb els seus becs i els seus afilats esperons. Les apostes són elevades i els preus d’aquests galls poden arribar a milers d’euros. En la petita població cafetera de Chene vaig estar un matí amb un criador d'aquests animals i apassionat de les seves baralles, qui em va ensenyar una dotzena d'ells dins de les seves grans gàbies i una gallera seva, una vella construcció de taulons en molt mal estat que ara substituiria per una nova.

Ezequiel, un altre radioficionat de Santo Domingo, em va visitar un dissabte amb el seu fill, després de fer un pesat trajecte de més de tres hores per a passar el dia junts, un dia que va terminar al vaixell, prenent unes cerveses mentre explicàvem aventures i ens comunicàvem per ràdio amb uns amics comuns.

Dies després, jo marxaria de matinada cap a la capital, Santo Domingo, amb un luxós autobús que em va deixar allà en tres hores. A la terminal m'esperava Ezequiel, qui havia demanat un dia lliure a la feina i qui va acompanyar-me durant tot el dia en la visita a la zona cafetera de Cambita da San Cristòbal. Em va portar a casa seva a veure la seva instal·lació de radioaficionat i a tastar un saborós guisat de carn amb ceba que havia fet la seva dona. A darrera hora, em va deixar un altre cop a la terminal d'autobusos per a tornar al meu veler, que havia trencat amarres dos cops durant el dia.